Recepta · 4 min de lectura

Arroz de la Plana

Paella de l'horta de Castelló amb pollastre, conill, porc i carxofa

Arròs de la Plana (Paella de l'Horta Castellonenca)

Sec Es cuina en Paella Castelló

⚠️ Nota sobre la fiabilitat de les fonts: l'"Arròs de la Plana" no és un plat documentat amb este nom. Les cerques en castellà i en valencià no han trobat cap recepta amb eixe nom. El plat emblemàtic de la Plana és l'olla de la Plana, un guisat de fesols i verdures sense arròs. El que es cuina a la Plana és la paella d'horta: l'esquema de la paella valenciana adaptat a l'horta de tarongers i carxofes dels voltants de Castelló, Vila-real, Borriana i Nules. Esta fitxa documenta eixa paella tal com es cuina habitualment a la comarca. Les variacions estan reconstruïdes a partir de la pràctica general de la comarca i s'haurien de verificar sobre el terreny, per exemple durant el Mes de l'Arròs de Castelló o les festes de la Magdalena.

01Perfil geogràfic i de textura

  • Primary Geographic Zone: La Plana Alta i la Plana Baixa: Castelló de la Plana, Vila-real, Borriana, Nules, Almassora.
  • Liquid & Texture Profile: Seco (sec).
  • Recipient i combustible tradicionals: Una paella d'acer a foc de llenya de poda de taronger (la Plana és terra de cítrics).

02Context històric i cultural

La Plana és la plana litoral regada de Castelló, transformada en els segles XIX i XX en una mar de tarongerars, amb hortes de verdura entremig. La seua cultura de la paella està estretament lligada a les festes de la Magdalena de Castelló: durant la Romeria de les Canyes i les Festes de la Magdalena, les colles cuinen paelles a l'aire lliure. Castelló de la Plana dedica cada any un Mes de l'Arròs als arrossos de la ciutat. L'ens turístic valencià explica com, a principi del segle XX, la paella va passar de les cases de camp a les cases de menjars de la platja del Grau de Castelló, entre altres llocs. La branca marinera d'eixa història es tracta en l'arrocet del Grau.

Ciència culinària: és la mateixa lògica de l'arròs sec que la de la paella valenciana. El foc de llenya de taronger dona una calor constant i aromàtica, i la carxofa d'hivern de la comarca hi aporta la seua dolçor característica i l'enfosquiment.

03Variacions locals, poble a poble (fonamental — ⚠️ reconstruïdes)

  • Castelló de la Plana (paella de Magdalena): Pollastre i conill, de vegades amb costella de porc. Bajoqueta i garrofó en temporada. Es cuina en grans paelles de festa.
  • Vila-real / Borriana: A l'hivern, carxofa i de vegades faves (habas), a prop de la paella d'hivern valenciana (vegeu la paella de verdures).
  • La Plana litoral (el Grau, port de Borriana): Es decanta cap a la sèpia i les gambes, i esdevé un arròs mariner més que no d'horta.

04La recepta mestra (plantilla per a 4 persones)

Variant representada: paella d'horta d'hivern de la Plana ⚠️ (reconstruïda).

La base de sabor (El Fondo)

Ingredient Quantitat
Pollastre, trossejat 600 g
Conill, trossejat 400 g
Costella de porc, a trossos curts 200 g
Carxofes, a quarts 6
Garrofó (sec, en remull) 80 g
Oli d'oliva 90 ml
Tomaca madura, ratllada 150 g
Pebre roig dolç 3 g
Aigua 1,7 L
Safrà 0,3 g

Extracció: Daureu les carns a poc a poc (20 min). Fregiu les carxofes i el garrofó (5 min). Afegiu el pebre roig (5 s) i després la tomaca (5 min). Aboqueu l'aigua i el safrà i deixeu-ho coure a foc suau 30 min, fins a reduir-ho a uns 1,2 L.

Proporcions de muntatge

Element Quantitat
Arròs de gra redó 400 g
Brou ≈ 1,2 L

Pas a pas

  1. Arròs: Escampeu l'arròs i aplaneu-lo. A partir d'ací, no el remeneu.
  2. Foc (llenya de taronger): Foc fort durant 8 min; després deixeu que el foc es reduïsca a brasa durant 8–9 min, i al final una flamarada per al socarrat.
  3. Repòs: Deixeu-lo reposar 5 min.

05Enllaços de referència autoritzats

06Plats relacionats

La família de la paella: Paella ampla i baixa, capa fina, sec, i el debat sobre què es pot considerar «valenciana».

Arrossos d'horta i de carxofa: Verdures de l'horta de regadiu: la carxofa, les faves, les bledes i els pebrots són els protagonistes.