Arròs
Català / Valencià
EnglishEspañolCatalà / Valenciàไทย

Recepta · 4 min de lectura

Arroz con Sepia y Alcachofas

Arròs amb sèpia i carxofes

Arròs amb Sépia i Carxofa

Sec Es cuina en Paella ValènciaCastelló

01Perfil geogràfic i de textura

  • Primary Geographic Zone: La Valldigna i la Safor (Tavernes de la Valldigna, Gandia), la costa de la ciutat de València i la costa de Castelló (carxofes de Benicarló).
  • Liquid & Texture Profile: Seco (sec) en la forma habitual de paella. La tradició del calder de la Valldigna el cuina més caldós (vegeu §3).
  • Recipient i combustible tradicionals: Una paella d'acer o, a la Valldigna, un calder de ferro, a foc de llenya o de gas.

02Context històric i cultural

És el clàssic mar i muntanya d'hivern de la costa valenciana. La sèpia de les barques d'arts menors s'aparella amb la carxofa de l'horta, la temporada de la qual (de novembre a abril) coincidix amb els millors mesos de la sèpia. La Generalitat assenyala que la carxofa de Benicarló "encaixa molt bé" en els arrossos, inclosos els de marisc. Un fullet turístic de la Diputació de València sobre Tavernes de la Valldigna documenta una versió local: sèpia, calamar i rap fregits fins a daurar-se, un sofregit a banda de ceba, tomaca i all amb sal i pebre de nyora, i uns 20 min de cocció en brou calent. També especifica que l'olla ha de ser de ferro perquè l'arròs agafe el seu característic color verdós, que prové de la reacció dels polifenols de la carxofa amb el ferro.

Ciència culinària: els polifenols de la carxofa (àcids cafeoilquínics) s'oxiden i reaccionen amb els ions metàl·lics. En acer inoxidable tornen l'arròs d'un color gris marronós. En un calder de ferro s'unixen al ferro i li donen un to verd fosc, que els cuiners de la Valldigna aprecien i que en altres llocs s'evita fregant les carxofes amb llima. La sèpia es marca primer a foc fort, perquè els seus sucs i la superfície caramel·litzada són l'espinada del fondo.

03Variacions locals, poble a poble (fonamental)

  • Tavernes de la Valldigna: Sèpia, calamar i rap. Un sofregit a banda de ceba, tomaca i all amb pebre de nyora. Un calder de ferro per al color verd. Uns 20 min en brou calent.
  • Ciutat de València / la Safor: Sec, en paella. All, tomaca i pebre roig, sense ceba. Carxofes a quarts o en huit trossos, fregides fins a daurar-se. Fumet de peix de roca.
  • Castelló (Benicarló / Vinaròs): Carxofa D.O. de Benicarló, de vegades amb galeres (vegeu galeres i carxofes) o com a arròs negre amb carxofa, amb tinta.
  • Alacant: Base de salmorreta, i el color és més roig.

04La recepta mestra (plantilla per a 4 persones)

Variant representada: sec de València/Safor. Els canvis de la Valldigna s'indiquen entre claudàtors.

La base de sabor (El Fondo)

Ingredient Quantitat
Sèpia, a daus d'1,5 cm 400 g
Carxofes, netes, en huit trossos (fregades amb llima, llevat que s'use ferro) 6
Oli d'oliva 100 ml
All 3 grans
Tomaca madura, ratllada 150 g
Pebre roig (o pebre de nyora) 3 g
Fumet de peix de roca 1,3 L
Safrà 0,2 g
[Valldigna: + 150 g de calamar + 200 g de rap; + ½ ceba en el sofregit] —

Extracció: Fregiu les carxofes fins que estiguen daurades (6 min) i reserveu-les. Marqueu la sèpia fins que s'haja evaporat tot el líquid i es daure (8–10 min). Afegiu l'all, després el pebre (5 s) i després la tomaca (5 min). Torneu a posar-hi les carxofes.

Proporcions de muntatge

Element Quantitat
Arròs de gra redó 400 g
Fumet 1,2–1,3 L

Pas a pas

  1. Torrat: Tireu l'arròs i torreu-lo 2 min.
  2. Líquid: Aboqueu el fumet bullint i el safrà, i comproveu la sal.
  3. Foc: Foc fort durant 8 min, després mitjà-baix durant 8–9 min, i 1 min a foc fort per al socarrat. [Valldigna: poseu-hi més brou (≈ 1,6 L) i deixeu-ho coure a foc suau uns 20 min en el calder de ferro.]
  4. Repòs: Deixeu-lo reposar 4 min. Serviu-lo amb allioli.

05Enllaços de referència autoritzats

06Plats relacionats

Arrossos de cefalòpodes i de tinta: Sépia, calamar, choco i polp, amb tinta o sense.

Arrossos d'horta i de carxofa: Verdures de l'horta de regadiu: la carxofa, les faves, les bledes i els pebrots són els protagonistes.